La febre groga

Completat un terç de la Bundesliga, m'aventuro a predir quin serà el proper campió alemany. El Borussia Dortmund. Potser m'equivocaré, però estic segur que no. I us diré perquè.

El Borussia Dortmund, a banda de liderar el campionat alemany a aquestes altures amb 7 punts sobre el segon (Mainz) i 14 respecte al Bayern Munich, és un equip  molt jove amb molts fonaments i amb prou recursos com per guanyar el títol. A continuació, us analitzo l'onze inicial:

Entrenador: Jurgen Klopp : Va arribar fa dues temporades (aquesta serà la tercera), després de protagonitzar tota la seva trajectòria futbolística al Mainz (fins i tot, com a jugador durant 18 anys, era defensa), equip a qui va pujar per primera vegada a la Bundesliga. Amb el Dortmund ja ha aconseguit que torni a ser un gran a Alemanya.

Porter: Weindenfeller: porter normalet. No destaca gaire, però aporta experiència (té 30 anys) a un equip molt jove.

Centrals: Subotic (serbi de 21 anys) i Hummels (alemany de 21 anys). Són els dos titulars i joveníssims. Estem parlant de dos jugadors que, sens dubte, seran titulars indiscutibles en les seves seleccions. Amb bon domini del toc, molta altura (més de metre noranta) i molt futur. Només perquè ho sàpigueu, al segon, el Bayern de Munich el va descartar, quan era seu. I ara segur que el voldria per substituir veterans com Demichelis o Van Buyten.

Laterals: Dos laterals correctes, que no destaquen molt, però són força complidors. El polac Piszczek de 25 anys i l'alemany Schmeizer de 22 anys. Destacar, però, que han fotut el lloc a dos veterans com Dede i Owomoyela.

Mig del camp: Destacar diversos noms amb molt de futur. Primer de tot. Nuri Sahin (22 anys). Serà el pròxim organitzador de Túrquia. Té molt de criteri i quan funciona ell, funciona l'equip. Se'n sentirà a parlar.

Grosskreutz: volant esquerre. És molt incissiu. Tot i que és dretà, l'he vist per l'esquerre fent la diagonal cap al mig per tenir posició de xut. Només 22 anys. Bon element.

També juga Sven Bender de només 21 anys. No l'he vist gaire. O Blasczykowski de 24 anys.

Mario Götze. Només té 18 anys i es diu d'ell que és la gran promesa alemanya, per davant d'Ozils, Marko Marin, Mullers, etc. De fet, amb 18 anys ja és titular indiscutible al Dortmund i el seleccionador Joachim Low ja ha dit que el convocarà (si no ho ha fet ja). Jo l'he vist jugar per la dreta.

Davantera: a davant hi ha força armament. A banda del japonès Kagawa, de qui ja hem parlat a la peixera i que està sent la revelació de la Bundesliga pel fet que només va costar 350.000 euros, hi ha un jugador que amb el seu joc forma una gran dupla. Es tracta del paraguaià Lucas Barrios de 26 anys (bé paraguaià perquè s'hi va nacionalitzar, perquè de fet és argentí). Jugador que ja em va agradar al mundial, molt fort i corpulent i que va molt bé de cap.

A banda d'aquests dos noms, cal destacar a l'egipci Mohamed Zidan. Un gran davanter que fa quatre temporades jugava al Bremen. Després va passar pel Mainz i Hamburg i en la primera temporada al Dortmund es va lesionar greument (lligaments creuats). Ara comença a entrar en joc. Té 28 anys, però és un tros de davanter.

I també destacar el jove polonès Lewandowski. 22 anys.

P.D.: Aquesta tarda mentre escrivia el text, he llegit que Christian Nerlinger director esportiu del Bayern de Munich diu que l'equip muniquès dessisteix del títol de lliga i es centra en entrar en Champions. O veu el seu equip molt malament o veu al Dortmund molt fort.

Com ha acabat el mercat (2)

Bundesliga

Molts de vosaltres potser no seguiu la lliga alemanya, més enllà de veure quins resultats obté el Bayern de Munich. Doncs bé, a mi d'ençà uns anys, cada vegada m'interessa més i la trobo més atractiva. No té res a veure amb el tòpic que els alemanys tenen el cap quadrat, és a dir, són molt disciplinats. A continuació us faig cinc cèntims dels traspassos d'aquest any.

Primer de tot, dir que a la Bundesliga s'han gastat 158 milions d'euros (199 jugadors fitxats), la quarta amb més despesa per darrera de la Premier, el calcio i la lliga espanyola. Això són 90 milions menys que la temporada anterior, clar que encara falta el mercat d'hivern.

El Bayern de Munich no ha gastat ni cinc. Ha recuperat cedits com el central Breno o un interessant Kroos, que va fer bona temporada al Leverkusen. En l'apartat de baixes, ha marxat Luca Toni (Gènova) amb la carta de llibertat i ha traspassat al migcampista Sosa.

El Schalke 04 ha estat, sens dubte, un dels equips que més ha mogut el mercat, tot i que això no li acaba de funcionar, de moment. En l'apartat de fitxatges (s'ha gastat 36 quilos), com ja sabeu, destaca Raúl, Jurado (va costar 13 quilos) i Huntelaar (14 milions). Però també destaquen noms com el central Metzelder (Madrid), el jove central de només 18 anys Papadopoulos (Olimpiakos), el japonès Uchida, també defensa, o el lateral esquerrà Sergio Escudero (Reial Múrcia) també molt jove i amb futur.

Les baixes, però, també són sensibles. Ha perdut al davanter Kuranyi (Dinamo de Moscú), una referència en punta; el defensa Westerman (Hamburg) i, sobretot, el lateral dretà, Rafinha (Gènova) a qui va vendre per 9 milions.

El Werder Bremen té alguns noms destacats, però poc moviment. Ha fitxat el davanter austríac Arnautovic (Twente, havia estat a l'Inter), a Silvestre gratis (Arsenal) i el migcampista Wesley (Santos). En l'apartat de baixes, sens dubte, destaca la d'Ozil (Madrid), però també la del davanter Rosenberg (Racing Santander).

El Bayer Leverkusen ha vist com tornava Ballack a preu zero. S'ha gastat quasi 6 quilos en jugadors desconeguts i tampoc ha perdut res destacable.

Al Borussia Dortmund destacar el ja comentat Kagawa (una de les revelacions a la Bundesliga) en l'apartat de fitxatges i la baixa de Nelson Valdez que ha fitxat per l'Hércules per 3,5 milions d'euros (fitxatge que no entenc. Perquè considero que tenia prou mercat per anar a un equip amb més potencial).

I, finalment, comentaré l'Stuttgart. Perquè, a banda d'haver venut a Khedira per 14 quilos, i la retirada del porter Jens Lehmann (tot i que ha fitxat per un equip mediocre), ha fitxat a Molinaro (Juventus) i a Mauro Camoranesi.

Altres fitxatges destacats han estat el de Diego (Juventus) al Wolsfburg.

Mig segle de Maradona

Aprofito l'ocasió de l'aniversari dels 50 anys de Maradona per parlar-vos del qui jo considero el millor jugador de tots els temps. Persona discutida, però jugador infinit.

Per mi Maradona és futbol per definició. Més enllà dels seus orígens humils, baso la meva apreciació en un fet. Ha estat un jugador capaç de fer campió un equip ell sol. Després de passar per Argentinos Juniors, Boca Juniors i Barça, va arribar a Nàpols, club on crec que es va veure el millor Maradona. Només heu de mirar les imatges de la seva presentació amb l'estadi Sant Paolo ple fins a la bandera. No sé si s'ha vist mai una presentació com aquella.

Tothom sap com és Nàpols. Caòtic, húmil, pobre. Suposo que Maradona es va trobar com a casa, com el rei entre la gent pobre i húmil, gent d'orígens sembants als seus. Doncs bé, només dir-vos que va guanyar dues lligues i una copa de la Uefa. Després d'aquells anys, el club no ha guanyat mai més res. I ho va fer amb un equip on no destacava cap jugador, més enllà del brasiler Careca (que no hi era en la primera lliga). De fet, els èxits amb el club napolità van arribar després de guanyar el Mundial 86 a Mèxic, on tots ja sabem què va fer.

Un jugador que al Mundial 90 d'Itàlia va aconseguir que quan Argentina va jugar a Nàpols, tot l'estadi ple d'italians animés a Argentina amb banderes blanc i blaves. Anaven amb Maradona abans que amb Itàlia.

Destaco Maradona perquè, imagineu què hagués fet un jugador de la seva qualitat sense un entorn tant negatiu i sense el consum de cocaïna? Si amb la mala vida que portava feia delícies al camp de futbol, què no hagués fet cuidant-se una mica més? I és que ningú ha demostrat que fotre's cocaïna millori el rendiment futbolístic. Potser, més aviat, al revés per la mala vida que portava.

Ah. Per cert, i li fotien uns marcatges que no es veuen avui en dia. Només recordar l'entrada de Goikoetxea o el marcatge que li va fer Claudio Gentile al Mundial 82. Si veiessim aquestes entrades avui en dia, n'hi hauria uns quants a la presó.

Us deixo dos vídeos, un amb la seva cançó i un altre d'un escalfament abans del partit que parla per si sol.

I una frase d'ell: "A mi me han enseñado muchas cosas, pero acepté por respeto. Yo hacía lo que quería".

Per cert, un dia parlarem de perquè no va triomfar a can Barça o va marxar per la porta del darrere. No només va ser culpa seva, també de la idiosincràcia dels propis catalans.

Gols impossibles

Avui us deixo amb un gol apoteòsic, apostoflant!! Es va marcar aquest dilluns en el partit Nàpols-Milà (1-2). El va fer l'argentí Ezequiel Lavezzi, un futbolista que salvant les distàncies em recorda a Messi.

Si et pregunten que fas mirant un partit del Nàpols? Sempre pots respondre que el mires, perquè hi ha Lavezzi. I és que, a vegades, val la pena mirar un partit de futbol (italià inclòs), només perquè hi participa un jugador diferent.

És petit, es baralla a la davantera amb defenses el doble d'alts que ell, però és un jugador molt ràpid amb la pilota als peus i de creativitat pura. El gol següent el defineix.

Estratègia i murrieria

Avui us deixo amb dos gols molt diferents. El primer d'ells destacable perquè és una jugada d'estratègia. Però, sobretot, perquè és doble. Una jugada que s'ha vist molt, però així doble jo no l'havia vist mai. Correspon al partit Azerbadjan-Túrquia i la fan els locals.



El segon gol és de dos equips desconeguts, però us recordarà al gol que va fer Tamudo a la final de la Copa del Rei contra l'Atlètic de Madrid. Crec que va ser el 2000.

Montenegro

Jornada de seleccions aquests dies. I aprofito per parlar d'una selecció emergent. Montenegro.

Segurament, només ens sonaran dos noms de futbolistes montenegrins. Dejan Savicevic i Mijatovic. Doncs bé, cal saber que el primer, a més d'ex-Milan, és el president de la Federació de Futbol de Montenegro. I, llavors, potser entendrem perquè aquesta selecció està fent tant bona fase de classificació per l'Eurocopa. Tres victòries en tres partits.

Potser no us sorprendrà, però cal recordar que en la fase de classificació per al Mundial només va guanyar un partit. Això sí en va emptar 6 i en va perdre només tres, en un grup on hi havia Bulgària i on es van classificar Itàlia i Irlanda (que perdria la repesca amb França).

És una de les seleccions que està creant més expectatives. País de només 630.000 habitants, no ha destacat mai d'ençà de la seva independència en el món del futbol. Sobretot, perquè fa uns anys competia juntament amb Sèrbia o l'antiga Iugoslàvia. De fet, es va independitzar el 2006 i oficialment com a selecció va debutar en les classificatòries del Mundial l'any 2008. Només ha disputat una vintena llarga de partits internacionals.

Ocupa la posició 34 en el rànquing mundial. No disposa de jugadors de nivell extraordinari, però s'està creient que pot assolir alguna cosa més que tres o quatre victòries. Aquest dimarts juga a Wembley contra Anglaterra i els donarà feina.

Destaquen dos noms a la selecció de Montenegro. Jovetic, la gran figura. Jove (només 20 anys) migcampista ofensiu amb molta qualitat i que s'ha lesionat greument fa uns mesos (lligaments creuats). Juga a la Fiorentina.

L'altre és Marko Vucinic. Davanter de la Roma (m'agrada especialment) de 27 anys, molt ràpid i que cau molt a les bandes. Precisament, va marcar el gol de la victòria aquest cap de setmana davant Suïssa. Per mi és un golàs i la celebració sense comentaris.

Recorda aquest nom

Ja tornem a ser aquí. Tot i que tinc un post preparat, molt més amè, avui us parlaré d'un futbolista de qui ja li he comentat quatre coses a algú. Es tracta de Shinji Kagawa. Un jove japonès de només 21 anys que aquest any ha fitxat pel Borussia Dortmund.

No és gens conegut, però potser començareu a senir-ne coses. I és que, com que només es van pagar 350.000 euros pel seu traspàs, no s'ha fet sentir. Però, ja s'està sortint a la Bundesliga. I què té per ser diferent?

Doncs, simplement té gol. Els japonesos solen ser jugadors ben dotats tècnicament, però no acaben de sobresortir perquè els falta malícia o ordre i gol. Per això, al Mundial va sobresortir Honda, simplement perquè va marcar un parell o tres de gols. Doncs bé, Kagawa és un mitja punta amb creativitat, tècnica, però amb molt de gol. I és que en la seva formació al Japó el van acostumar a jugar també de punta i veure porteria amb facilitat. A més, és un jugador murri. Ja porta 4 gols en 7 partits. I segur que serà un habitual a la selecció japonesa. Amb Lucas Barrios forma un gran tàndem al Dortmund, un equip amb jugadors molt interessants i dels més agraïts de veure a la lliga alemanya.