dimarts, 26 d’octubre del 2010

Gols impossibles

Avui us deixo amb un gol apoteòsic, apostoflant!! Es va marcar aquest dilluns en el partit Nàpols-Milà (1-2). El va fer l'argentí Ezequiel Lavezzi, un futbolista que salvant les distàncies em recorda a Messi.

Si et pregunten que fas mirant un partit del Nàpols? Sempre pots respondre que el mires, perquè hi ha Lavezzi. I és que, a vegades, val la pena mirar un partit de futbol (italià inclòs), només perquè hi participa un jugador diferent.

És petit, es baralla a la davantera amb defenses el doble d'alts que ell, però és un jugador molt ràpid amb la pilota als peus i de creativitat pura. El gol següent el defineix.

dijous, 14 d’octubre del 2010

Estratègia i murrieria

Avui us deixo amb dos gols molt diferents. El primer d'ells destacable perquè és una jugada d'estratègia. Però, sobretot, perquè és doble. Una jugada que s'ha vist molt, però així doble jo no l'havia vist mai. Correspon al partit Azerbadjan-Túrquia i la fan els locals.



El segon gol és de dos equips desconeguts, però us recordarà al gol que va fer Tamudo a la final de la Copa del Rei contra l'Atlètic de Madrid. Crec que va ser el 2000.

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Montenegro

Jornada de seleccions aquests dies. I aprofito per parlar d'una selecció emergent. Montenegro.

Segurament, només ens sonaran dos noms de futbolistes montenegrins. Dejan Savicevic i Mijatovic. Doncs bé, cal saber que el primer, a més d'ex-Milan, és el president de la Federació de Futbol de Montenegro. I, llavors, potser entendrem perquè aquesta selecció està fent tant bona fase de classificació per l'Eurocopa. Tres victòries en tres partits.

Potser no us sorprendrà, però cal recordar que en la fase de classificació per al Mundial només va guanyar un partit. Això sí en va emptar 6 i en va perdre només tres, en un grup on hi havia Bulgària i on es van classificar Itàlia i Irlanda (que perdria la repesca amb França).

És una de les seleccions que està creant més expectatives. País de només 630.000 habitants, no ha destacat mai d'ençà de la seva independència en el món del futbol. Sobretot, perquè fa uns anys competia juntament amb Sèrbia o l'antiga Iugoslàvia. De fet, es va independitzar el 2006 i oficialment com a selecció va debutar en les classificatòries del Mundial l'any 2008. Només ha disputat una vintena llarga de partits internacionals.

Ocupa la posició 34 en el rànquing mundial. No disposa de jugadors de nivell extraordinari, però s'està creient que pot assolir alguna cosa més que tres o quatre victòries. Aquest dimarts juga a Wembley contra Anglaterra i els donarà feina.

Destaquen dos noms a la selecció de Montenegro. Jovetic, la gran figura. Jove (només 20 anys) migcampista ofensiu amb molta qualitat i que s'ha lesionat greument fa uns mesos (lligaments creuats). Juga a la Fiorentina.

L'altre és Marko Vucinic. Davanter de la Roma (m'agrada especialment) de 27 anys, molt ràpid i que cau molt a les bandes. Precisament, va marcar el gol de la victòria aquest cap de setmana davant Suïssa. Per mi és un golàs i la celebració sense comentaris.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Recorda aquest nom

Ja tornem a ser aquí. Tot i que tinc un post preparat, molt més amè, avui us parlaré d'un futbolista de qui ja li he comentat quatre coses a algú. Es tracta de Shinji Kagawa. Un jove japonès de només 21 anys que aquest any ha fitxat pel Borussia Dortmund.

No és gens conegut, però potser començareu a senir-ne coses. I és que, com que només es van pagar 350.000 euros pel seu traspàs, no s'ha fet sentir. Però, ja s'està sortint a la Bundesliga. I què té per ser diferent?

Doncs, simplement té gol. Els japonesos solen ser jugadors ben dotats tècnicament, però no acaben de sobresortir perquè els falta malícia o ordre i gol. Per això, al Mundial va sobresortir Honda, simplement perquè va marcar un parell o tres de gols. Doncs bé, Kagawa és un mitja punta amb creativitat, tècnica, però amb molt de gol. I és que en la seva formació al Japó el van acostumar a jugar també de punta i veure porteria amb facilitat. A més, és un jugador murri. Ja porta 4 gols en 7 partits. I segur que serà un habitual a la selecció japonesa. Amb Lucas Barrios forma un gran tàndem al Dortmund, un equip amb jugadors molt interessants i dels més agraïts de veure a la lliga alemanya.