La febre groga

Completat un terç de la Bundesliga, m'aventuro a predir quin serà el proper campió alemany. El Borussia Dortmund. Potser m'equivocaré, però estic segur que no. I us diré perquè.

El Borussia Dortmund, a banda de liderar el campionat alemany a aquestes altures amb 7 punts sobre el segon (Mainz) i 14 respecte al Bayern Munich, és un equip  molt jove amb molts fonaments i amb prou recursos com per guanyar el títol. A continuació, us analitzo l'onze inicial:

Entrenador: Jurgen Klopp : Va arribar fa dues temporades (aquesta serà la tercera), després de protagonitzar tota la seva trajectòria futbolística al Mainz (fins i tot, com a jugador durant 18 anys, era defensa), equip a qui va pujar per primera vegada a la Bundesliga. Amb el Dortmund ja ha aconseguit que torni a ser un gran a Alemanya.

Porter: Weindenfeller: porter normalet. No destaca gaire, però aporta experiència (té 30 anys) a un equip molt jove.

Centrals: Subotic (serbi de 21 anys) i Hummels (alemany de 21 anys). Són els dos titulars i joveníssims. Estem parlant de dos jugadors que, sens dubte, seran titulars indiscutibles en les seves seleccions. Amb bon domini del toc, molta altura (més de metre noranta) i molt futur. Només perquè ho sàpigueu, al segon, el Bayern de Munich el va descartar, quan era seu. I ara segur que el voldria per substituir veterans com Demichelis o Van Buyten.

Laterals: Dos laterals correctes, que no destaquen molt, però són força complidors. El polac Piszczek de 25 anys i l'alemany Schmeizer de 22 anys. Destacar, però, que han fotut el lloc a dos veterans com Dede i Owomoyela.

Mig del camp: Destacar diversos noms amb molt de futur. Primer de tot. Nuri Sahin (22 anys). Serà el pròxim organitzador de Túrquia. Té molt de criteri i quan funciona ell, funciona l'equip. Se'n sentirà a parlar.

Grosskreutz: volant esquerre. És molt incissiu. Tot i que és dretà, l'he vist per l'esquerre fent la diagonal cap al mig per tenir posició de xut. Només 22 anys. Bon element.

També juga Sven Bender de només 21 anys. No l'he vist gaire. O Blasczykowski de 24 anys.

Mario Götze. Només té 18 anys i es diu d'ell que és la gran promesa alemanya, per davant d'Ozils, Marko Marin, Mullers, etc. De fet, amb 18 anys ja és titular indiscutible al Dortmund i el seleccionador Joachim Low ja ha dit que el convocarà (si no ho ha fet ja). Jo l'he vist jugar per la dreta.

Davantera: a davant hi ha força armament. A banda del japonès Kagawa, de qui ja hem parlat a la peixera i que està sent la revelació de la Bundesliga pel fet que només va costar 350.000 euros, hi ha un jugador que amb el seu joc forma una gran dupla. Es tracta del paraguaià Lucas Barrios de 26 anys (bé paraguaià perquè s'hi va nacionalitzar, perquè de fet és argentí). Jugador que ja em va agradar al mundial, molt fort i corpulent i que va molt bé de cap.

A banda d'aquests dos noms, cal destacar a l'egipci Mohamed Zidan. Un gran davanter que fa quatre temporades jugava al Bremen. Després va passar pel Mainz i Hamburg i en la primera temporada al Dortmund es va lesionar greument (lligaments creuats). Ara comença a entrar en joc. Té 28 anys, però és un tros de davanter.

I també destacar el jove polonès Lewandowski. 22 anys.

P.D.: Aquesta tarda mentre escrivia el text, he llegit que Christian Nerlinger director esportiu del Bayern de Munich diu que l'equip muniquès dessisteix del títol de lliga i es centra en entrar en Champions. O veu el seu equip molt malament o veu al Dortmund molt fort.

Com ha acabat el mercat (2)

Bundesliga

Molts de vosaltres potser no seguiu la lliga alemanya, més enllà de veure quins resultats obté el Bayern de Munich. Doncs bé, a mi d'ençà uns anys, cada vegada m'interessa més i la trobo més atractiva. No té res a veure amb el tòpic que els alemanys tenen el cap quadrat, és a dir, són molt disciplinats. A continuació us faig cinc cèntims dels traspassos d'aquest any.

Primer de tot, dir que a la Bundesliga s'han gastat 158 milions d'euros (199 jugadors fitxats), la quarta amb més despesa per darrera de la Premier, el calcio i la lliga espanyola. Això són 90 milions menys que la temporada anterior, clar que encara falta el mercat d'hivern.

El Bayern de Munich no ha gastat ni cinc. Ha recuperat cedits com el central Breno o un interessant Kroos, que va fer bona temporada al Leverkusen. En l'apartat de baixes, ha marxat Luca Toni (Gènova) amb la carta de llibertat i ha traspassat al migcampista Sosa.

El Schalke 04 ha estat, sens dubte, un dels equips que més ha mogut el mercat, tot i que això no li acaba de funcionar, de moment. En l'apartat de fitxatges (s'ha gastat 36 quilos), com ja sabeu, destaca Raúl, Jurado (va costar 13 quilos) i Huntelaar (14 milions). Però també destaquen noms com el central Metzelder (Madrid), el jove central de només 18 anys Papadopoulos (Olimpiakos), el japonès Uchida, també defensa, o el lateral esquerrà Sergio Escudero (Reial Múrcia) també molt jove i amb futur.

Les baixes, però, també són sensibles. Ha perdut al davanter Kuranyi (Dinamo de Moscú), una referència en punta; el defensa Westerman (Hamburg) i, sobretot, el lateral dretà, Rafinha (Gènova) a qui va vendre per 9 milions.

El Werder Bremen té alguns noms destacats, però poc moviment. Ha fitxat el davanter austríac Arnautovic (Twente, havia estat a l'Inter), a Silvestre gratis (Arsenal) i el migcampista Wesley (Santos). En l'apartat de baixes, sens dubte, destaca la d'Ozil (Madrid), però també la del davanter Rosenberg (Racing Santander).

El Bayer Leverkusen ha vist com tornava Ballack a preu zero. S'ha gastat quasi 6 quilos en jugadors desconeguts i tampoc ha perdut res destacable.

Al Borussia Dortmund destacar el ja comentat Kagawa (una de les revelacions a la Bundesliga) en l'apartat de fitxatges i la baixa de Nelson Valdez que ha fitxat per l'Hércules per 3,5 milions d'euros (fitxatge que no entenc. Perquè considero que tenia prou mercat per anar a un equip amb més potencial).

I, finalment, comentaré l'Stuttgart. Perquè, a banda d'haver venut a Khedira per 14 quilos, i la retirada del porter Jens Lehmann (tot i que ha fitxat per un equip mediocre), ha fitxat a Molinaro (Juventus) i a Mauro Camoranesi.

Altres fitxatges destacats han estat el de Diego (Juventus) al Wolsfburg.

Mig segle de Maradona

Aprofito l'ocasió de l'aniversari dels 50 anys de Maradona per parlar-vos del qui jo considero el millor jugador de tots els temps. Persona discutida, però jugador infinit.

Per mi Maradona és futbol per definició. Més enllà dels seus orígens humils, baso la meva apreciació en un fet. Ha estat un jugador capaç de fer campió un equip ell sol. Després de passar per Argentinos Juniors, Boca Juniors i Barça, va arribar a Nàpols, club on crec que es va veure el millor Maradona. Només heu de mirar les imatges de la seva presentació amb l'estadi Sant Paolo ple fins a la bandera. No sé si s'ha vist mai una presentació com aquella.

Tothom sap com és Nàpols. Caòtic, húmil, pobre. Suposo que Maradona es va trobar com a casa, com el rei entre la gent pobre i húmil, gent d'orígens sembants als seus. Doncs bé, només dir-vos que va guanyar dues lligues i una copa de la Uefa. Després d'aquells anys, el club no ha guanyat mai més res. I ho va fer amb un equip on no destacava cap jugador, més enllà del brasiler Careca (que no hi era en la primera lliga). De fet, els èxits amb el club napolità van arribar després de guanyar el Mundial 86 a Mèxic, on tots ja sabem què va fer.

Un jugador que al Mundial 90 d'Itàlia va aconseguir que quan Argentina va jugar a Nàpols, tot l'estadi ple d'italians animés a Argentina amb banderes blanc i blaves. Anaven amb Maradona abans que amb Itàlia.

Destaco Maradona perquè, imagineu què hagués fet un jugador de la seva qualitat sense un entorn tant negatiu i sense el consum de cocaïna? Si amb la mala vida que portava feia delícies al camp de futbol, què no hagués fet cuidant-se una mica més? I és que ningú ha demostrat que fotre's cocaïna millori el rendiment futbolístic. Potser, més aviat, al revés per la mala vida que portava.

Ah. Per cert, i li fotien uns marcatges que no es veuen avui en dia. Només recordar l'entrada de Goikoetxea o el marcatge que li va fer Claudio Gentile al Mundial 82. Si veiessim aquestes entrades avui en dia, n'hi hauria uns quants a la presó.

Us deixo dos vídeos, un amb la seva cançó i un altre d'un escalfament abans del partit que parla per si sol.

I una frase d'ell: "A mi me han enseñado muchas cosas, pero acepté por respeto. Yo hacía lo que quería".

Per cert, un dia parlarem de perquè no va triomfar a can Barça o va marxar per la porta del darrere. No només va ser culpa seva, també de la idiosincràcia dels propis catalans.

Gols impossibles

Avui us deixo amb un gol apoteòsic, apostoflant!! Es va marcar aquest dilluns en el partit Nàpols-Milà (1-2). El va fer l'argentí Ezequiel Lavezzi, un futbolista que salvant les distàncies em recorda a Messi.

Si et pregunten que fas mirant un partit del Nàpols? Sempre pots respondre que el mires, perquè hi ha Lavezzi. I és que, a vegades, val la pena mirar un partit de futbol (italià inclòs), només perquè hi participa un jugador diferent.

És petit, es baralla a la davantera amb defenses el doble d'alts que ell, però és un jugador molt ràpid amb la pilota als peus i de creativitat pura. El gol següent el defineix.

Estratègia i murrieria

Avui us deixo amb dos gols molt diferents. El primer d'ells destacable perquè és una jugada d'estratègia. Però, sobretot, perquè és doble. Una jugada que s'ha vist molt, però així doble jo no l'havia vist mai. Correspon al partit Azerbadjan-Túrquia i la fan els locals.



El segon gol és de dos equips desconeguts, però us recordarà al gol que va fer Tamudo a la final de la Copa del Rei contra l'Atlètic de Madrid. Crec que va ser el 2000.

Montenegro

Jornada de seleccions aquests dies. I aprofito per parlar d'una selecció emergent. Montenegro.

Segurament, només ens sonaran dos noms de futbolistes montenegrins. Dejan Savicevic i Mijatovic. Doncs bé, cal saber que el primer, a més d'ex-Milan, és el president de la Federació de Futbol de Montenegro. I, llavors, potser entendrem perquè aquesta selecció està fent tant bona fase de classificació per l'Eurocopa. Tres victòries en tres partits.

Potser no us sorprendrà, però cal recordar que en la fase de classificació per al Mundial només va guanyar un partit. Això sí en va emptar 6 i en va perdre només tres, en un grup on hi havia Bulgària i on es van classificar Itàlia i Irlanda (que perdria la repesca amb França).

És una de les seleccions que està creant més expectatives. País de només 630.000 habitants, no ha destacat mai d'ençà de la seva independència en el món del futbol. Sobretot, perquè fa uns anys competia juntament amb Sèrbia o l'antiga Iugoslàvia. De fet, es va independitzar el 2006 i oficialment com a selecció va debutar en les classificatòries del Mundial l'any 2008. Només ha disputat una vintena llarga de partits internacionals.

Ocupa la posició 34 en el rànquing mundial. No disposa de jugadors de nivell extraordinari, però s'està creient que pot assolir alguna cosa més que tres o quatre victòries. Aquest dimarts juga a Wembley contra Anglaterra i els donarà feina.

Destaquen dos noms a la selecció de Montenegro. Jovetic, la gran figura. Jove (només 20 anys) migcampista ofensiu amb molta qualitat i que s'ha lesionat greument fa uns mesos (lligaments creuats). Juga a la Fiorentina.

L'altre és Marko Vucinic. Davanter de la Roma (m'agrada especialment) de 27 anys, molt ràpid i que cau molt a les bandes. Precisament, va marcar el gol de la victòria aquest cap de setmana davant Suïssa. Per mi és un golàs i la celebració sense comentaris.

Recorda aquest nom

Ja tornem a ser aquí. Tot i que tinc un post preparat, molt més amè, avui us parlaré d'un futbolista de qui ja li he comentat quatre coses a algú. Es tracta de Shinji Kagawa. Un jove japonès de només 21 anys que aquest any ha fitxat pel Borussia Dortmund.

No és gens conegut, però potser començareu a senir-ne coses. I és que, com que només es van pagar 350.000 euros pel seu traspàs, no s'ha fet sentir. Però, ja s'està sortint a la Bundesliga. I què té per ser diferent?

Doncs, simplement té gol. Els japonesos solen ser jugadors ben dotats tècnicament, però no acaben de sobresortir perquè els falta malícia o ordre i gol. Per això, al Mundial va sobresortir Honda, simplement perquè va marcar un parell o tres de gols. Doncs bé, Kagawa és un mitja punta amb creativitat, tècnica, però amb molt de gol. I és que en la seva formació al Japó el van acostumar a jugar també de punta i veure porteria amb facilitat. A més, és un jugador murri. Ja porta 4 gols en 7 partits. I segur que serà un habitual a la selecció japonesa. Amb Lucas Barrios forma un gran tàndem al Dortmund, un equip amb jugadors molt interessants i dels més agraïts de veure a la lliga alemanya.

L'increïble Hulk

Us deixo unes imatges del resum de partit del Porto-Sporting de Braga. Partit espectacular i amb uns golassos... Destacar el davanter del Porto Hulk. Segur que n'havíeu sentit parlar. Ja fa temps que m'hi vaig fixar. El què passa és que no ha mantingut una regularitat. Sinó, ja no seria a Portugal.

Es tracta d'un davanter de només 24 anys i d'origen brasiler. Destaca pel seu físic, tot i que només medeix 1,80. I, sobretot, té una esquerra descomunal amb un xut fortíssim. Ha començat la temporada en plena forma i, tot i que en tres partits només ha marcat un gol, ha estat decisiu.

Mireu el resum encara que duri 6 minuts. Val la pena. Fa la centrada del primer i marca el segon. I entremig fot una jugada a l'estil Messi o només la mà del porter impedeix que el gol es vegi a tot el món.

Ho torno a dir, és massa irregular, sinó estaríem parlant del nou Adriano brasiler.

Com ha acabat el mercat

Fa pocs dies s'ha tancat el mercat de fitxatges. I en el pròxim text pretenc fer un anàlisi de com ha anat. Els fitxatges a destacar, com se'ls gasten les lligues i els clubs, etc. Avui, analitzo la Premier i la lliga italiana.

Top equips

Primer de tot, destacar que el Manchester City ha estat l'equip que més diners s'ha gastat amb un total de 145 milions d'euros, seguit pel Madrid amb 81 i el Barça 69,5. Tot seguit, sorprèn veure la Juventus amb 56,5 milions i, sobretot, el Rubin Kazan amb 43,3. Aquests dos últims s'expliquen pel fet de la mala temporada de la Juve que no va entrar ni en zona Champions i l'auge que està agafant la lliga russa, on cada vegada hi van a jugar més jugadors de renom (hi ha molt caler a Russia. Ja ho deia en Montes "El oro está en Moscú" jajaja).

Premier League

Ha estat la lliga top en compres. S'han gastat 434 milions d'euros en aquest mercat estiuenc. Ull perquè els equips gasten molts calers, però no sempre estan sanejats i, sinó, recordar perquè va baixar el Portsmouth la temporada passada.

L'Arsenal presenta força canvis, sobretot, en defensa. Han marxat Sol Campbell (fitxat pel Newcastle), Senderos (Fulham), Gallas (Tottenham), Silvestre (tots ells gratis) i, per això, ha fitxat un interesantíssim Kolscieny (Lorient) i un correcte Squillaci (Sevilla). També ha comprat per 4 milions a Wellington Silva (Fluminense), una jove promesa brasilenya.

El Manchester United ha tingut més moviment. Cessió de molts joves i fitxatge de joves. A destacar Chicharito Hernández (Chivas) i Bebé (Vitoria Guimaraes).

El Manchester City ha tirat la casa per la finestra. Yaya Toure, Silva, Balotelli, Milner o Kolarov han estat els grans fitxatges.

El Liverpool ha estat més moderat. Amb jugadors que han arribat gratis com Joe Cole, Jovanovic (Standard de Lieja) i pagant per Poulsen (Juventus), Raul Meirelles (13 milions del Porto) i Konchesky (Fulham). Però ha perdut Mascherano, Benayoun (Chelsea) i ha cedit a Aquilani (Juventus) i Degen (Stuttgart).

I el Chelsea amb poc moviment. Altes de Benayoun i l'internacional brasiler Ramires (Benfica per 22 quilos). També destacar el fitxatge del jove porter croat Delac de només 17 anys i que ja he vist i pinta molt bé. Baixes: Ballack (Leverkusen), Joe Cole, Belleti i Deco al Fluminense i Carvalho.


A destacar fitxatges com Ben Arfa (Newcastle), un jugador boníssim, però amb poc cap que no acaba d'explotar; Gudjohnsen (Stoke City); Gyan (Sunderland per 16 milions), l'ivorià que va fallar el penal del Mundial contra Uruguai; al Tottenham Van der Vart i Sandro (Internacional de Porto Alegre) que s'incorpora ara que farà 18 anys i cal seguir; Hleb i Zigic al Birmingham.

El Calcio, deu ni do

La lliga italiana ha estat la segona amb més despesa amb més de 300 quilos. Destaca que l'Inter de Milà ha guanyat 44 milions. No ha comprat pràcticament res. Només destacar al porter Castellazzi (Sampdoria) que ve a substituir la retirada de Toldo. I ha venut secundaris: Quaresma (Besiktas), el xilè Luís Jiménez (Ternana), Balotelli i Burdisso (Roma).

La Juventus ha fitxat molt, però també s'ha desfet de jugadors interessants. Ha fitxat al central Bonucci (Bari), el porter Storari, el lateral de la Roma Marco Motta, el migcampista serbi Krasic (CSKA Moscú), la cessió d'Aquilani o la compra del davanter Quagliarella (Nàpols) i Simone Pepe (Udinese). S'ha desfet de Diego (Wolfsburg), ha marxat a Arabia Cannavaro, ja no hi és Trezeguet, ha venut Poulsen, Camoranesi ha anat a l'Stuttgart i la jove promesa Giovinco ha estat cedida al Parma.

La Roma ha fitxat, sobretot, davanters. Destaquen Adriano i Borriello (Milà). També ha fitxat Burdisso (que ja tenia cedit la temporada passada i serà titular). També destacar l'extrem Simplicio (Palerm). I entre els que han marxat destaca el lateral esquerre ja veterà Tonetto, el lateral dret Marco Motta (Juventus) i el jove de la pedrera Cerci, mig esquerre (Florència).

El Milà és qui s'ha espavilat a última hora. Però ha fitxat a preu de ganga. En total només s'ha gastat 28 quilos, tot i que caldria sumar els 24 que pagarà la temporada vinent al Barça per Ibrahimovic. Com no, destaquen els fitxatges d'Ibrahimovic i Robinho. Però també ha fitxat el central colombià i veterà, Yepes (Chievo), torna de cessió el porter Amelia i té cedit un interessant Kevin-Prince Boateng (Gènova). A canvi, ha venut el porter Storari a la Juve (crec que va jugar al Llevant) i ja no comptarà amb Borriello, Favalli, Beckham, Dida, Huntelaar (Schalke 04) o Kaladze (Gènova).

Altres fitxatges interessants són: Maccarone del Siena al Palerm; el davanter uruguaià Cavani del Palerm al Nàpols; Luca Toni al Gènova; el defensa Chico ex-Barça i Almèria al Gènova; Miquel Veloso de l'Sporting de Lisboa al Gènova; el lateral Rafinha del Schalke al Gènova; i Hernanes del Sao Paulo a la Lazio.

Més celebracions islandeses

Avui us deixo dues celebracions més dels mítics Stjarnan d'Islàndia. No tinc res a destacar del cap de setmana. Almenys del què jo he vist per televisió. Per tant, no cal forçar.

Però, us deixo dos vídeos per riure. El primer on hi ha tres celebracions. A destacar la tercera on recreen un part. I en el segon vídeo (impressionant) recreant un vàter públic. Enjoy it!

Els gols d'aquest cap de setmana

Us torno a posar alguns dels gols destacats. Comencem amb un autèntic golàs. Dificilíssim per l'altura en què impacta la pilota. Gareth Bale del Tottenham. Apunteu-vos aquest nom, perquè el veure a la selecció anglesa. El tio s'està sortint en aquest inici de lliga.



Segon golàs. Tècnic. Impressionant. Apunteu el nom. Giuliano de l'Internacional de Porto Alegre. Va ser el tercer gol en la final de la Libertadores. A aquest jugador, molt jove, el veureu a Europa ja i va per crack. Ha marcat tant en l'anada com en la tornada. Fixeu-vos com pica la pilota tant per driblar com per esquivar la sortida del porter.



I per si no heu vist el gol de l'Arsenal, aquí els veureu tots. Destacable la jugada del primer.

L'Arsenal continua amb l'estil Barça

Cap de setmana de molt futbol. Vaig picant d'aquí i d'allà. Destacar l'Arsenal a qui vaig poder veure durant 45 minuts. Ja sé que el rival no era ningú (Blackpool), però no jugaven del tot malament. Els gunners impressionants, tocant molt i ràpid. Si podeu mireu el primer gol, és el mirall. Segur que molts destacaran a Walcott (va fer un hattrick) perquè realment va tenir una autopista per la dreta, però jo em quedo amb Rosicky que sembla que torna a ser el dels millors anys, deixant enrere la plaga de lesions. I parlarem properament de Jack Wilshere. Està jugant al lloc de Cesc i amb només 18 anys mostra detalls de crack a l'hora de treure la pilota jugada. És el jugador més jove en debutar a l'Arsenal. Ho va fer amb 16 anys. Ja veureu que quan en Cesc fitxi pel Barça, ja tenen substitut. A la web de l'Arsenal el defineixen en una frase que diu molt: "Skilful, strong, inventive and versatile, Jack is one of the most exciting young talents in the English game." Ah!! i és anglès, cosa estranya en l'Arsenal.

Continuem amb els temes curiosos del món del futbol. En el primer post vam obrir un dels jocs. Trobar l'alineació de jugadors amb noms relacionats amb l'alimentació. Poso els que tenim i incorporo algun nom més sense negreta.

Alimentació: Kraft (porter B. Munich), Moritz (mig Schalke 04), Macarrone (davanter Siena), Pape Paté Diouf (Molde SK), Franco Peppino (Arsenal de Sarandi), Sushi (Spartak Moscú), Smirnoff (Tom Tosk)
Estats d'ànim: Contento (lateral esquerre B. Munich), Tranquilo Barnetta (mig suís).

I avui una nova celebració

Els gols de la jornada

Aquí us deixo els dos gols més espectaculars d'aquesta jornada. El primer, ja l'havíem vist a Espanya amb un gol semblant de Negredo, quan militava a l'Almería. Però, té mèrit. És de David Jones del Wolverhampton.



El segon, encara més espectacular, és de la lliga portuguesa. El gol de l'Academica de Coimbra contra el Benfica a qui va derrotar per 1 a 2. Apostoflant!!!! El gol és de Laionel.

Joe Hart, apunteu aquest nom

Primer cap de setmana de competicions oficials a Anglaterra. Ha començat la Premier i ja he pogut veure les evolucions d'alguns equips. El primer el Tottenham-Manchester City. Dos equips que, diuen, poden ser favorits a la lliga per sota Manu i Chelsea. El City em va defraudar una mica. N'esperava més. Poca coseta de Silva (suposo encara no integrat) i Touré. En general, grisos com tot l'equip. El Tottenham els va passar per sobre. Em va agradar un tal Bale, migcampista dels Hotspurts.

Però l'estrella, sens dubte, va ser el porter del City, Joe Hart. Impressionants parades. De fet, si el partit va acabar amb empat a zero, va ser gràcies a ell. Serà el futur porter anglès a la selecció. De fet, ja va debutar en l'amistós d'entre setmana entre Anglaterra i Hongria. Doncs ja té titularitat assegurada i, més tenint en compte que Capello estava mirant el partit. Només té 23 anys i ha deixat a la suplència a Given. Porter irlandès que recordareu del seu pas al Newcastle. Ha estat internacional sub-19 i sub-21. Aquest cap de setmana parades tipus Casillas. Essent anglès, esperem no faci cantades estil Green.

A banda d'això, no gaire res. El Chelsea continua a la seva, sense gaires canvis, i els mateixos noms de sempre. Ja en parlarem. El Liverpool - Arsenal, poca coseta. El Liverpool, crec, que continuarà tan irregular com l'any passat. Només el nom de Joe Cole (expulsat aquest diumenge) engresca una mica. L'Arsenal, sense Cesc en el partit, pinta millor, però tampoc va fer un bon partit. En parlarem, analitzant els nous fitxatges.

Pròximament parlaré de lliga russa i argentina, on ja he pogut veure mig partit de River Plate. Només dir que Burrito Ortega i Almeida encara juguen i no ho fan pas malament.

Per acabar us deixo amb dos vídeos increïbles. Us ho explico. Es tracta del nou espot publicitari de la marca Puma. Us deixo primer la versió italiana i després l'anglesa. M'agrada, especialment, la segona. Els primers fan mitja por amb una cançó d'Umberto Tozzi, mentre que els segons amb una cançó de Savage Garden fan molta gràcia, sobretot un hooligan que només té 3 dents. Ja em direu. Jo sóc de Puma, més encara.

Italians



Anglesos

Gols destacats

Dels últims partits que he vist, destacaria dos gols. El primer és el que va marcar Chicharito Hernández a la Community Shield amb el Manchester Utd. En parlarem d'aquest jugador que ja al Mundial em va agradar. Esperarem a veure'l més per opinar. Però, el gol és d'allò més còmic (amb musiqueta de fons).



El segon gol escollit és el d'El Hamdaoui. Al resum veure'l tots els gols del partit entre Groningen i Ajax. El primer ja és destacable, però m'encanta el segon amb el toc amb l'exterior. Apostoflant!



I per acabar us deixo amb una de les fotos de la jornada. És el nou soci del Barça. Fill d'una parella belga. El pare es diu Beeckman i de nom li han posat Barça. El nano està flipant, suposo per la combinació del nom.

Primeres impressions

La peixera del futbol s'estrena avui. No hi ha cap objectiu concret. Només posar per escrit sensacions que deixen alguns partits de futbol o jugadors. És a dir, deixar constància per escrit d'alguns comentaris que els meus amics ja han sentit en primera persona.

Tot i que fa quatre dies que es va acabar el Mundial, la competició ja s'ha iniciat en molts països. A Espanya arribarà a finals de mes. No donaré cap detall de quina pretemporada estan realitzant equips com el Barça i el Madrid perquè estan fent molts canvis i usant molts joves. Però, del cap de setmana, aportaré dos noms a qui caldrà seguir. Encara és molt d'hora i tot just els he vist poc. Però quedeu-vos amb aquests: Sergio Escudero i El Hamdaoui.

El primer apunta molt bé. Només té 20 anys i procedeix del Reial Murcia. Acaba de fitxar pel Schalke 04 de Felix Magath i comparteix vestuari amb Raúl. Es tracta d'un lateral esquerre amb molt bones maneres. Aquest dissabte va debutar en la Supercopa alemanya contra el Bayern de Munich. Va jugar més de mitja hora a la segona meitat i es va mostrar molt agosarat, pujant per la banda i amb qualitats tècniques. Caldrà seguir-lo. Aniré comentant pròximes actuacions seves, però si evoluciona i crec que ho farà, tenint en compte que ve de Segona B, podríem estar parlant d'un futurible a la selecció espanyola (que precisament, sempre té dificultats en trobar laterals esquerres).

El Hamdaoui és un davanter marroquí més entrat en anys. Ha fitxat per l'Ajax procedent de l'AZ Alkmaar i si rendeix com en aquesta primera jornada se'n sentirà a parlar. Dos golassos va fer aquest diumenge contra el Groningen. Juntament amb Luisito Suárez a la davantera, fotaran feina. També cal seguir-lo per veure si no es flor d'una primavera, tot i que l'any passat ja va marcar 20 gols amb l'AZ. Per cert, a l'Ajax continua jugant Oleguer i titular com a central. I destacar el lateral esquerre que es diu Anita (podríem fer un joc semblant als que proposo a continuació).

La declaració: Amauri (davanter de la Juve) ha estat escollit per debutar amb la selecció italiana (és d'origen brasiler) i ha dit: "No penso cantar l'himne italià" (si jugués amb Espanya no tindria aquest problema).

Per acabar, encetarem els dos primers jocs. D'una banda, buscarem l'onze inicial de futbol amb referències alimentàries. I, de l'altra, l'onze inicial d'estats d'ànim.

Alimentació: Kraft (porter B. Munich), Moritz (mig Schalke 04), Macarrone (davanter Siena)
Estats d'ànim: Contento (lateral esquerre B. Munich), Tranquilo Barnetta (mig suís).

Per cert, un recordatori a Dani Jarque. Un futbolista ja consagrat que, segons el meu parer, hagués emigrat de l'Espanyol, fitxat per algun club important tipus València o At. Madrid. O sinó hi havia central perico per anys. 

Per acabar, us deixo una celebració de gol força original.