Aprofito l'ocasió de l'aniversari dels 50 anys de Maradona per parlar-vos del qui jo considero el millor jugador de tots els temps. Persona discutida, però jugador infinit.
Per mi Maradona és futbol per definició. Més enllà dels seus orígens humils, baso la meva apreciació en un fet. Ha estat un jugador capaç de fer campió un equip ell sol. Després de passar per Argentinos Juniors, Boca Juniors i Barça, va arribar a Nàpols, club on crec que es va veure el millor Maradona. Només heu de mirar les imatges de la seva presentació amb l'estadi Sant Paolo ple fins a la bandera. No sé si s'ha vist mai una presentació com aquella.
Tothom sap com és Nàpols. Caòtic, húmil, pobre. Suposo que Maradona es va trobar com a casa, com el rei entre la gent pobre i húmil, gent d'orígens sembants als seus. Doncs bé, només dir-vos que va guanyar dues lligues i una copa de la Uefa. Després d'aquells anys, el club no ha guanyat mai més res. I ho va fer amb un equip on no destacava cap jugador, més enllà del brasiler Careca (que no hi era en la primera lliga). De fet, els èxits amb el club napolità van arribar després de guanyar el Mundial 86 a Mèxic, on tots ja sabem què va fer.
Un jugador que al Mundial 90 d'Itàlia va aconseguir que quan Argentina va jugar a Nàpols, tot l'estadi ple d'italians animés a Argentina amb banderes blanc i blaves. Anaven amb Maradona abans que amb Itàlia.
Destaco Maradona perquè, imagineu què hagués fet un jugador de la seva qualitat sense un entorn tant negatiu i sense el consum de cocaïna? Si amb la mala vida que portava feia delícies al camp de futbol, què no hagués fet cuidant-se una mica més? I és que ningú ha demostrat que fotre's cocaïna millori el rendiment futbolístic. Potser, més aviat, al revés per la mala vida que portava.
Ah. Per cert, i li fotien uns marcatges que no es veuen avui en dia. Només recordar l'entrada de Goikoetxea o el marcatge que li va fer Claudio Gentile al Mundial 82. Si veiessim aquestes entrades avui en dia, n'hi hauria uns quants a la presó.
Us deixo dos vídeos, un amb la seva cançó i un altre d'un escalfament abans del partit que parla per si sol.
I una frase d'ell: "A mi me han enseñado muchas cosas, pero acepté por respeto. Yo hacía lo que quería".
Per cert, un dia parlarem de perquè no va triomfar a can Barça o va marxar per la porta del darrere. No només va ser culpa seva, també de la idiosincràcia dels propis catalans.
Estic d'acord que va ser un jugador unic, possiblement el millor del segle XX. No tinc prou coneixement per valorar-ho. Pero com a entrenador i sobretot persona, jo no el vull al meu equip.
ResponEliminaDeixa'm discrepar en un punt: intueixo del teu comentari que ser el millor jugador als anys 80 era mes dificil que ara, perque era molt mes fisic i dur. Jo criqui (Rivaldo) el futbol esta molt mes estudiat a nivell tactic, estrategic i sobretot defensiu. Les noves tecnologies permeten estudiar al rival al detall i hi segueixen havent defenses destralers. Pulutant, considero que el que va fer Ronaldinho en el seu moment (contextualitzant com estava el Barca) i el que fa Messi i continuara fent, te molt mes merit. El nano nomes te 23 anys, va cami de ser el num.1 de la historia. Nomes li falta guanyar el Mundial, que quisap si l'hagues aconseguit sense el 'pelusa' a la banqueta.
Sí, coincideixo amb tu que hi ha molt més estudi i tacticisme.
ResponEliminaTambé és important dir que el futbol no es pot comparar amb diferents èpoques, perquè hi havia ritme i velocitats diferents.
Sobre edats, cal dir també que Maradona arriba al Barça amb 21 anys i que no va explotar per diferents motius. Lesions, una infecció... Tot i així (ara no tinc les dades) va fotre 48 gols en 50 partits, crec.
La interpretació que vull deixar és que Maradona no estava tan ben envoltat de bons jugadors com Messi. I això cal tenir-ho en compte. Perquè si els equips només han de marcar un jugador, és més fàcil de destruir que si n'han de vigilar 4 o 5.
I, per cert, sense desprestigiar: Messi només ha funcionat amb el Barça. Què passaria si el traiessim d'un sistema de joc com el blaugrana? Segur, que seria un grandíssim jugador, però li seria molt més difícil potser.
I, més coses. Sobre el Mundial, està clar que Maradona, el fet d'assolir-lo i en plena dictadura argentina, el va fer més gran.
Però, cal tenir en compte que se li va posar una pressió molt gran a sobre. Assolir la felicitat de tot un país i això el va perseguir durant tota la seva carrera. Potser també explica el perquè de les drogues.
Amb tots els respectes discrepo profundament amb el que diu murakiwi, Messi es molt bo pero avui en dia encara esta lluny de ser un Maradona(i sincerament crec que mai ho sera) ja veurem quan tingui 34 anys, pero ara per ara ni de bon tros, esta a l´altura d´un Van Vasten pero mai de Maradona.
ResponEliminaI pel que fa estudiar al rival en el seu temps ja l´estudiaven tant com podien perque només es podia estudiar a ell i ni aixi. Si Messi fitxes avui pel Napols, seria l´equip mes facil de guanyar del mon només tindries que marcar a Messi i s´ha acabat el partit, només has de mirar la selecció Argentina,Maradona ell sol i tots els contraris al darrera podien amb ell.
Pel que fa a Ronaldinho tant sols van ser dos anys bons i ja esta.
Maradona sera sempre el millor de tots els temps.Mai s´ha vist, ni es veura res igual.Sino pregunteu a una de les millors defenses de la historia com era la del Milan amb Baresi, Costacurta i Maldini va ser l´unic que se´ls va torejar a tots de cop(casi res!)o als de la juve ect...No hi ha color.